Sovint ens omplim la boca parlant d’aules o espais polivalents, quant realment el què es fa és donar un altre ús a la mateixa sala “immòbil ” i “estàtica”, sense satisfer les necessitats que demanen les diferents activitats a desenvolupar al lloc que ens envolta.
Quin resultat obtenim amb la realització de les diferents activitats d’aprenentatge en espais que no han estat pensats pels usos que se’ls hi està donant?
Exemple d’això son, per exemple, les sales “polivalents” municipals, que si bé no estan pensades per a cap activitat en concret, s’hi poden desenvolupar molt diverses activitats, teatre, esports, el ball de la festa major, la fira d’artesans… Però totes aquestes activitats es realitzen sovint amb moltes dificultats i inconvenients, perquè tenen una acústica pèssima, amb un confort tèrmic dolent i inexistent variació lumínica…quasi mai compleixen amb la confortabilitat que l’usuari i l’activitat necessiten.
Això mateix passa a les aules de les escoles actuals, que son rígides i estàtiques en quan a posició del mestre cap als alumnes, en quant els alumnes entre si i amb dificultats per a variar, per exemple, la il·luminació i els espais.
Segons l’Institut d’Estudis Catalans, defineix:
Aula: Sala d’un centre docent destinada a fer-hi classes.
Polivalent: Que té diversos usos o efectes.
Amb aquestes definicions, ja veiem clar que el terme “aula” queda desfasat en els nous models d’ensenyament/ aprenentatge, i la seva combinació amb “polivalent” queda molt limitada.
Espai: Extensió contínua que conté tots els objectes sensibles i dins la qual aquests poden canviar de posició. L’espai és divisible a l’infinit.
Sembla doncs, que serà molt millor parlar d’espais polivalents per educar, que no pas d’aules polivalents per educar.
Amb el canvi educatiu que s’està produint, queda clar que les aules actuals no satisfan aquests requeriments de les noves maneres d’aprendre.
La “nova educació” ens demana espais que compleixin aquesta polivalència amb la seva mes amplia definició. A més si tenim en compte que ja hem ampliat el radi del que és educatiu i el que no. Aquesta línia ha quedat trencada i difosa, ja que també s’aprèn al jardí, o al menjador o a les escales mentre conversem. Per tant tots els espais han d’estar pensats de manera particular i general i complementària a l’hora. Per tant parlar d’aula com l’espai on es produeixen de manera exclusiva les situacions d’ensenyament-aprenentatge , avui més que mai és un reduccionisme que limita les possibilitats d’infants i docents.
Per tant apostem per crear nous espais que parteixin de nous conceptes. Que no es limitin a adequar espais que sorgeixen de conc
epcions obsoletes.
Aquests nous espais, han de ser modificables superficialment i volumètricament, lumínicament, acústica i tèrmica,….per a poder donar a l’usuari el confort necessari per a cada ús que se li donarà en un moment determinat.
Per això es demanarà que siguin modificables en els següents aspectes:
- Superficialment: han de poder ser divisibles, en la mesura del possible, en superfície.
- Espaialment: també seria bo poder-les “modificar” en quant a les seves dimensions en 3 dimensions…perquè no baixar el sostre, ondular-lo o pujar el paviment?
- Acústicament: s’han de poder sectoritzar per evitar els “sorolls” per tal de tenir una bona resposta acústica per les diferents activitats.
- Lumínicament: han de tenir diferents “escenes”, des de la més absoluta foscor fins a la màxima. entre aquestes dues hi ha d’haver diferents intensitats per poder desenvolupar les activitats diverses que demanen aquestes aules. Per tal d’emmarcar lumínicament cada situació d’aprenentatge de manera ajustada a la seva necessitat.
- Tèrmicament: depenent de l’activitat que s’hi desenvolupi, les condicions de temperatura i ventilació seran molt diferents, tant les que es necessitaran com les que provocarà la pròpia activitat desenvolupada.
Tot i que en alguns casos és clar que és complicada aquesta polivalència, hi han mecanismes constructius, de disseny, de mobiliaris i d’instal·lacions que ajudaran i facilitaran poder fer canvis en aquests espais, com si d’una escenografia es tractés.