L’espai físic condiciona el comportament de les persones. Això és així també a les escoles, a l’espai de l’aula, als menjadors, al pati… tenir en compte les diferències entre gèneres a l’hora de configurar l’espai escolar pot esdevenir un element potenciador o detractor de les desigualtats entre gèneres.

Hi ha atribucions als gèneres masculí i femení que no son generalitzables per a tots els nens i nenes però si que tenen una major rellevància entre uns o altres i és important conèixer-les.

Ens podria semblar que l’espai és neutre, perquè en realitat no hi ha normes explícites de com utilitzar l’espai escolar i evidentment cap escola ho fa amb intenció de discriminar a les nenes . Però és així perquè l’espai no és neutre en realitat, i l’ús que en fem tampoc. A utilitzar els espais n’aprenem, igual que aprenem moltes coses sobre les diferències entre els rols encara que ningú de manera explícita ens ho digui. La societat està amarada d’una cultura que traspua en milers de petits exemples cada dia i que tenen com a resultat la construcció d’una identitat pròpia on hi ha diferències entre gèneres.

El mateix passa quan aprenem quin ha de ser el nostre paper en l’espai públic o en l’espai escolar. Tradicionalment l’espai públic, l’espai obert era el dels homes, i la casa l’espai tancat era el de les dones. Des que naixem hi ha diferències substancials només en com per exemple agafem un nadó si ens diuen que és un nen o una nena. En general trobem molta més tolerància a entendre que els nens son moguts, salten, corren i els hi costa més romandre asseguts que les nenes. Les nenes suposem que els agrada més estar assegudes, pintar, mirar contes, jugar amb nines, jocs més tranquils. Els prejudicis atribuïts a cada gènere, fan que el nostre comportament condicioni la mirada que tenim sobre uns o altres. Que trobem estrany que un nen estigui assegut amb un grup de nenes molta estona fent una activitat reposada i que el convidem a moure’s a jugar amb els altres nens a pilota. i a l’inrevés.

Amb això no volem dir que no existeixin diferències entre gèneres, que hi son, però moltes menys de les que posteriorment atribuïm amb els rols socials que acaben condicionant el comportament de nens i nenes. Ja que quan s’espera de tu que et comportis d’una determinada manera, perceps que fer-ho d’una altra està malament, i tots necessitem ser acceptats pel grup i modifiquem el nostre comportament per aconseguir aquesta acceptació.

En la disposició clàssica de les aules amb fileres de taules i cadires encarades a una pissarra es fomenta la participació dels nens per sobre del de les nenes. Quan un home parla se li atribueix un saber previ, és molt menys discutit o contrareplicat que una dona. Això comporta que des que som petites les dones aprenguem a pensar dues vegades si el que hem de dir en públic és realment important, és realment valuós , com serà percebut pels altres i si seré replicada. En canvi els nens no tenen totes aquestes reserves prèvies. Resultat els nens quan han de participar en solitari davant d’un grup nombrós prenen la paraula moltes més vegades que les nenes. Aquesta diferència augmenta si el que han de fer és sortir a la pissarra a explicar alguna cosa.

Per tant haurem de repensar els espais de l’aula tenint en compte elements com que les nenes participen més en petit grup que en gran grup. Que les nenes fan més aportacions treballant de manera cooperativa que competitiva. Que els nens que reben constanment els imputs socials d’haver d’establir relacions de poder per considerar que tenen èxit, necessiten espais de cooperació per aprendre aspectes com l’empatia. Tot això ens obliga a observar les aules actuals, la disposició del mobiliari, el material el lloc del mestre i quins rols juguen nens i nenes en aquests. I a preguntar-nos quins canvis en aquests espais son necessaris per potenciar majors nivells d’igualtat.

El pati és un espai molt més lliure que el de les aules i per tant on podem observar amb molta més força les relacions de poder, les desigualtats i la violència entre nens i nenes. I si tenim en compte que l’escola és una entitat reproductora de les normes socials, culturals i econòmiques imagineu la transcendència d’ocupar-nos dels espais escolars sota la mirada de gènere.

Ja fa temps que moltes escoles estan repensant els patis, que tradicionalment havien estat jardins, on hi havia arbres i natura i es van convertir fa uns 40 anys en pistes de ciment per jugar-hi a futbol i bàsquet. Però encara son una majoria les escoles que mantenen les pistes esportives de manera predominant tot i que han anat afegint algun espai d’hort o una zona pels infants més petits amb sorrals.

Si observem el joc de nens i nenes i l’ús dels espais en l’estona del pati ens adonarem de la importància de l’espai en les seves relacions. Durant dècades ningú s’ha qüestionat que a l’estona del pati es jugava a futbol i a bàsquet i qui ho feia eren els nens, els nens que en sabien. I aquest fet ha relegat durant dècades a les nenes i als nens que no en sabien d’esports als racons i a les escales . L’espai ha estat dominat en un 80% pels nens, i això ha estat així, pensant que era un fet natural. Les nenes en realitat els agrada estar assegudes i xerrant o jugant a alguna activitat tranquil·la. I aquest no és un fet natural , aquest és un fet social, cultural i après o imposat segons es miri. Per tant és de vital importància repensar els patis escolars. Hi ha diferents estudis que han analitzat els rols de nens i nenes durant l’estona de pati i les principals conclusions que se n’extreuen son que els nens, ocupen els espais centrals del pati, solen jugar sempre als mateixos jocs, que son motrius d’alta intensitat i invasius d’altres espais. Les nenes varien més d’activitat, no ocupen un lloc definit al pati i es desplacen quan senten envaït el seu espais, buscant nous espais, ocupen espais residuals, no centrals.

Que podem fer per millorar l’espai de pati?

  • Limitar la zona destinada a l’activitat motriu intensa
  • Limitar l’ús dels dies a la setmana pel bàsquet o futbol
  • Oferir zones que potenciïn el joc simbòlic i motriu de baixa intensitat. I
  • Introduir elements diferents cada dia de la setmana per afavorir la diversitat de jocs
  • Evitar els elements fixes associats amb una activitat concreta.
  • Decidir de manera participada entre tots els alumnes a quin tipus de jocs els agradaria jugar i garantir que ho poden fer .

Quins elements arquitectònics i espacials ens hi ajudarien?

  • Utilitzar almenys 3 tipus de materials diferents en quan a superfície i textura; sauló, terra, gespa, pedres, escorça esmicolada
  • Crear desnivells i elements d’equilibri amb elements naturals, troncs, desnivells amb terra
  • Amagatalls i cabanes, sigui amb cases de fusta preconstruides o de més rudimentàries
  • Túnels vegetals
  • Arbres i plantes, si pot ser alguns que s’hi puguin pujar
  • Hotel d’insectes, nius pels ocells
  • Jocs pintats a terra

 

 

 

 

Referències bibliogràfiques

http://www.fbofill.cat/sites/default/files/525.pdf

http://www.sansehaver.dk/asp/side/murergaard.html#engelsk

Marina Subirats. Coeducació, aposta per la llibertat. Octaedro Editorial 2017