De quina manera afecta la construcció espacial al desenvolupament neuronal dels infants?
Que passa en el cervell dels infants quan està 10h al dia tancat dins d’un aula petita en comptes d’estar en contacte en l’aire lliure i la natura?
Com afecta a l’aprenentatge està envoltat de natura i espais oberts o de ciment i espais tancats?
Diversos estudis demostren com afecta la invasió de l’espai personal per part dels altres a les persones. Aquest cercle que es considera part del propi espai personal és variable segons les persones i les cultures i la dimensió de l’espai on es produeixen les interaccions amb d’altres. Aquesta percepció de la invasió motivada sobretot en els espais escolars pel nombre d’infants per metre quadrat que hi ha a les aules té afectacions importants en la construcció de les connexions neuronals. Les persones que senten el seu espai envaït augmenten l’activitat cerebral de les àrees de l’atenció emocional, estan en major estat d’alerta.
El detector de la por, el perill i el dolor està situat a l’amígdala del nostre cervell Wulf Hausbensak coaturor de l’estudi a Caltech cita “ La amígdala analitza l’ambient de manera contínua en busca d’estímuls que prediguin el perill” Mentre el nostre cervell està en aquest grau de tensió, encara que ens pugui semblar poca cosa, té moltes més dificultats per aprendre i memoritzar continguts d’aprenentatge. “L’amigdala sempre actúa de manera molt interactiva amb la resta del cervell” comenta Morgado, perquè la por no es localitza en un únic lloc en el nostre cervell sinó que es la resposta a un conjunt de reaccions del nostre sistema neuronal en conjunt.
La reducció de l’espai de moviment, el veure limitada l’acció lliure, sobretot quan més petits són els infants major afectació tindrà l limitació del seu espai i en conseqüència del seu moviment.
Els espais limitadors poden provocar situacions d’estrès en els infants . l’estrés pot causar certa desconnexió d’algunes xarxes neuronals relacionades amb la memòria. Així com major dificultat en la concentració Pensem que els nens tenen un cervell encara immadur i les seves connexions neuronals que els permeten tenir estratègies d’afrontament de l’estrès o l’ansietat son menors que les dels adults.
Cal tenir en compte que els infants des que neixen aprenen mitjançant l’exploració per mitjà de tots els sentits, si observeu un infant de 10 mesos malgrat no camini, es desplaça, agafa, mira, olora, tasta… aquesta capacitat motivada per un interès per descobrir el món és la base de l’aprenentatge natural dels infants. Els sistemes d’aules tradicionals, on limitem o gairebé anul·lem la seva possibilitat de moviment. Els infants estan obligats a no moure’s de la cadira durant hores. On tampoc tenen a l’abast objectes per explorar, no hi ha lloc a les aules per tenir tot el material que requeriria un aprenentatge significatiu, ho substituïm per llibres o pantalles. En 3 o 4 anys els infants passen d’un paper actiu de protagonistes de les seves descobertes a un paper passiu on han de rebre allò que l’adult, mestre li ofereix, en general a través d’imatges. Aquest fet té conseqüències importants per a molts infants. N’hi ha que construiran estratègies adaptatives i potser només sentiran avorriment quna podrien aprendre el mateix d’una manera molt més amena i interessant. Però per molts d’altres les conseqüències aniran molt més enllà i tindran afectacions reals i duradores en les seves capacitats d’aprenentatge.
En l’estudi que referenciem en el número 5 realitzat per la universitat de Saldford, conclou que unes bones condicions ambientals en l’aula poden fer millorar fins a un 25% el rendiment escolar dels infants.
Aspectes com el color, la il·luminació de l’aula , l’amplitud de l’espai i el tipus de mobiliari, la compartició de l’espai en zones variades, les connexions entre aules i passadissos son aspectes que tenen una importància cabdal i que poden arribar a ser molt significatius en els processos d’aprenentatge dels infants.
En un estudi en què van participar més de 21 000 estudiants, aquells que van estudiar amb més il·luminació van obtenir, respecte als alumnes que van estudiar en condicions lumíniques més pobres, uns resultats un 20% per sobre d’ells en matemàtiques, i un 26% per damunt en proves lectores (Heschong Mahone Group, 1999)
I si els alumnes realitzen les tasques acadèmiques en aules amb finestres obertes que donen a espais verds, millora la seva atenció executiva mentre les fan (Li i Sullivan, 2016;
Els principals pedagògs dels que encara veu la pedagogia moderna, Rousseau, Froëbel, Steiner, Montessori, Sensat o Malaguzzi defensen la necessitat de l’aprenentatge significatiu i de la llibertat d’acció dels infants donant-li un paper actiu en el seu propi procés d’aprenentatge.
Això converteix l’espai a l’aire lliure i en especial l’entorn natural en una de les majors fonts d’aprenentatge que els infants poden tenir. Ja que aglutina els dos elements, acció i significació. La majoria dels aprenentatges que es donen a l’aula es poden fer en l’espai exterior aprofitant els recursos naturals.
Un altre element important d’oferir espais naturals com a espais d’aprenentatge és el crear una nova vinculació per a l’infant d’on poder buscar i experimentar quan en tingui necessitat. Per tal de superar la imposició gairebé omnipresent que la única font d’informació possible és la de les noves tecnologies a través de mòbils i tauletes.
Utilitzar els espais natural com a font d’observació i aprenentatge és una introducció a la ciència de la biologia, la química, la física, l’astrologia, la filosofia … podem crear infinites possibilitats d’aprenentatges. A més d’educar-los en el respecte i cura del medi ambient
Per a fer-ho possible caldria transformar els espais educatius actuals, per tal d’incloure l’aire lliure i els elements naturals dins l’aula. No parlem de fer més excursions a la muntanya, això estarà bé segur. Defensem que l’espai natural sigui part del quotidià dels infants a l’escola.Per tant que les aules estiguin en interacció permanent amb l’aire lliure, que el dins i fora es fongui amb portes i parets que es puguin obrir al màxim. Que les propostes educatives que faci el docent incloguin diàriament propostes a l’aire lliure i en contacte amb la natura. Que aquestes si son flexibles puguin permetre als infants escollir si treballar en un espai obert o tancat, a l’aire lliure o dins de l’aula.
Hi ha infants que necessiten un espai contenidor, limitador per ajudar-los a concentrar, l’aire lliure i els espais massa oberts els distreuen i els costa més realitzar activitats com llegir, pensar, o escriure. En canvi n’hi ha d’altres que necessiten moure’s per poder pensar i crear, que necessiten sentir-se lliures i poder fer-ho estirats al terra. Oferir espais d’aprenentatge on el dins i fora no sigui similar a lloc on s’aprèn i lloc on es juga com si fossin coses antagòniques és la via que defensem per anar cap a una millor educació, una educació per a tothom.
Referències bibliogràfiques
- Barrett P. S. et al. (2017): “The holistic impact of classroom spaces on learning in specific subjects”. Environment and Behavior 49
- Lewinski P. (2015): “Effects of classrooms’ architecture on academic performance in view of telic versus paratelic motivation: a review”. Frontiers in Psychology 6
- Li D., Sullivan W. C. (2016): “Impact of views to school landscapes on recovery from stress and mental fatigue”. Landscape and Urban Planning
- Nair, Prakash (2016). Diseño de espacios educativos: Rediseñar las escuelas para centrar el aprendizaje en el alumno. SM.
- http://h2020.fje.edu/wp-content/uploads/2016/09/Article_Salford_CAT.pdf
- http://www.ugr.es/~patrimonioeducativo/ambitos/socializacion/Mar%C3%ADa%20Garc%C3%ADa%20Aivar%20TFG%20educacion%20naturaleza.pdf