Els estudis de processos productius i els indicadors de resultats han nascut principalment en l’entorn industrial. La indústria ha sigut el motor de moltes transformacions i l’argument pel desenvolupament de moltes tècniques destinades a la maximització de beneficis, a partir de la optimització de processos, la reducció de costos i la recerca de sinèrgies amb col·laboradors i proveïdors.

En el camp de l’educació, sovint costa parlar en els mateixos termes i paràmetres tan habituals en la indústria. Estem convençuts que tots els que estem implicats en l’educació també busquem maximitzar els resultats de la feina que fem. Veure créixer els nostres alumnes amb vigor i potenciar al màxim els seus interessos i talents, és la base del nostre esforç i dels nostres neguits.

Ara estem en un moment de canvi de sistema educatiu molt profund. Estem al bell mig d’una revolució educativa que ens recorda qualsevol de les revolucions que han succeït en el món de la indústria, i que actualment es troba en la quarta revolució industrial.

Un dels elements del món de la indústria que mai ha perdut vigència o importància és l’estudi del què s’anomena Layout productiu. Quan una fàbrica vol ampliar o millorar la seva producció, el primer pas que fa és contractar una enginyeria que els ajuda a definir com aconseguir el nivell de producció desitjat, partint de les noves maquinàries existents i optimitzant els recursos necessaris: personal, superfície de fabricació, d’emmagatzematge, de temps de transports, etc… Abans del disseny de la nova nau que ha d’encabir aquesta nova maquinària, dediquen un temps molt important en decidir com les distribuiran, quins espais d’emmagatzematge requereixen, de producte en curs, de producte acabat, etc. És a dir, defineixen molt bé el nou layout productiu. Un cop acordat i definit, el disseny de la nova nau que necessiten és una conseqüència pràcticament directa.

Actualment, la gran majoria dels centres educatius estan fent uns grans esforços per incorporar els nous sistemes educatius i convertir-los en part de la seva essència. Però realment tenen els equipaments i espais preparats per a maximitzar-ne els resultats? Probablement, tots són conscients de que els seus edificis i les seves aules s’han d’adaptar al layout que demana a crits els nous sistemes educatius.

La qüestió més important és com iniciar el camí de transformació dels espais per obtenir-ne de nous que ajudin a educar millor. I aquí rau la part que considerem més important de tot el procés: analitzar, discutir i acordar el layout dels espais educatius que optimitzi el mètode educatiu que es vol implementar o que ja s’està intentant tirar endavant.

Realitzar un estudi profund del mètode educatiu, de les necessitats d’espais (quantitats i tipologies), de les sales que han d’estar contigües i les que han d’estar més allunyades entre si, de les característiques dels acabats que necessitem i dels materials que en resulten, dels espais polivalents i/o específics que es requereixen, etc. és un factor absolutament clau i imprescindible per avançar amb pas ferm en la transformació de l’edifici i les aules que utilitzem.

Tenir clars tots aquests aspectes ens assegura avançar amb seguretat cap a l’objectiu de la transformació del nostre equipament sabedors que s’optimitzarà el temps que els arquitectes i interioristes necessitaran per definir el projecte final. Alhora, i sense cap mena de dubte, ajuda a l’equip d’arquitectura a generar una proposta millor.

I per últim, i segurament el punt més important de tots, minimitzarem el cost final de les obres al reduir al mínim els canvis que es realitzaran sobre el projecte inicial. La gran majoria de sobrecostos en les obres provenen dels canvis en el programa de necessitats generats pel promotor.

El cost de construcció acostuma a ser el principal factor limitant de la imprescindible transformació que requereixen avui en dia els nostres edificis educatius. Un bon estudi de necessitats, a l’inici del camí, té un cost ínfim al costat dels sobrecostos que es generen per canvis de criteris o modificacions de les necessitats al final del procés. Assegurem-nos que el potencial de creixement dels nostres alumnes no es vegi limitat per una planificació insuficient.